Els inicis a Viena
Lise va náixer el 7 de novembre de 1878 a Viena, en el si d’una família burgesa d’origen jueu. El seu pare, Philipp Meitner, era advocat i mestre d’escacs. La seua mare, Hedwig Skovran, era una talentosa música aficionada. A l’igual que totes les xiquetes austríaques de l’època, l’educació formal de Lise va acabar als 14 anys. Aleshores va ser quan el seu pare li va recomanar estudiar francès per assegurar el seu futur.
Quan va acabar aquests estudis, Lise va poder dedicar-se al que de veritat l’apassionava, les ciències. Va aconseguir matricular-se en la Universitat de Viena en octubre de 1901. Tenia 22 anys i va decidir especialitzar-se en física. Cinc anys després, es va convertir en la segona dona doctora de la Universitat de Viena.
Trencant sostres de vidre a Berlín
En 1907 Lise es va traslladar a Berlín, convençuda que a Viena no podria llaurar-se una carrera científica. Allí va conèixer a el jove químic Otto Hahn, amb qui va decidir associar-se per aprofundir en els estudis de la radioactivitat. Una unió molt avantatjosa, ja que Otto havia estudiat radioactivitat amb Rutherford, era jove i accessible i no l’importava treballar amb dones.
La col·laboració entre Otto i Lise va resultar molt fructífera. Junts descobriren un nou element químic, el protactini. Gràcies a aquesta fita, Lise va poder avançar en la seua carrera, convertint-se en directora de Departament de Física de l’Institut Kàiser Guillem, professora titular de la Universitat de Berlín i, finalment, primera catedràtica de física d’Alemanya.
De l'urani a la taula periòdica
Amb l’arribada d’Adolf Hitler al poder, la vida de Lise es va complicar i en 1938, amb 60 anys, es va veure obligada a fugir d’Alemanya. Just enmig d’una investigació que canviaria el destí de la humanitat… La que va portar a descobrir la fissió de l’urani!
Tot i que el paper de Lise va ser crucial en els experiments, només Otto va rebre el Premi Nobel pel descobriment de la fissió nuclear. Lise va ser nominada en 48 ocasions a el Premi Nobel, però mai el va rebre. No obstant això, la història li ha reservat un lloc molt més privilegiat: és l’única científica que nomena en solitari un element de la taula periòdica, el meitneri.
