Hui s’obri el termini per a participar en la nova edició del concurs que convoca Projecte Meitner

El projecte arranca novament amb l’obertura de la convocatòria per a manar treballs a EXPRESS-ARTE CONCIENCIA, un concurs que mescla ciència i art dirigit a l’alumnat d’educació secundària i cicles formatius.

EXPRESS-ARTE CONCIENCIA és un concurs multidisciplinari convocat per l’Institut de Física Corpuscular, centre mixt del CSIC i la Universitat de València, a través de Projecte Meitner, que compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) – Ministeri de Ciència i Innovació, en el que es combinen les ciències, les arts i les humanitats. La iniciativa està dirigida a l’alumnat de secundària i de cicles formatius. Hui, 15 de desembre, després de la publicació de les bases en la pàgina web del projecte, s’obri el termini per a participar en este certamen, la convocatòria del qual finalitza el 15 de març de 2023.

El concurs compta amb dos edicions passades en què s’han presentat al voltant de 200 obres d’alumnat procedent de tot el territori nacional. Per a participar en esta edició els concursants hauran de realitzar un treball artístic original, en format vídeo, imatge o text, sobre alguna pionera de l’àmbit de l’astrofísica, física nuclear o física de partícules. La participació en el concurs pot ser en grup o individual, però sempre davall la tutela d’un docent del seu centre educatiu.

Es concediran tres premis de 500€, u per categoria (text, imatge i vídeo). En la pàgina web de Projecte Meitner es poden trobar les bases del concurs i informació addicional, així com la documentació d’inscripció que els concursants hauran d’omplir per a participar.

Projecte Meitner, una iniciativa per a donar veu a aquelles que van ser silenciades

“Projecte Meitner. Recordant a Lise Meitner” té com a objectiu principal recuperar, revaloritzar i visibilitzar la contribució de les grans pioneres de la Física Nuclear i de Partícules a través de la figura de Lise Meitner. L’obra de teatre que compta la història del seu gran descobriment, la fissió nuclear, i que es va estrenar durant la primera edició del projecte, torna a representar-se. Esta vegada serà en el Teatre L’Agrícola de Alboraya (València) . Hi haurà dos sessions matinals els dies 1 i 2 de març destinades a centres educatius i dos vespertines els dies 2 i 3 de març per a públic general. A més, la sessió del dia 2 s’oferirà també adaptada per a públic invident.

Amb tot això, esta iniciativa promou la igualtat social, fomenta vocacions científiques i posa de manifest les barreres a las que les dones científiques s’han enfrontat al llarg de la història. Al llarg dels pròxims mesos se n’aniran desenvolupant totes les activitats que s’engloben en el marc d’este projecte com les jornades de Ciència i Gènere, programa de mentorazgo MagnIFICa, els tallers i al finalitzar el concurs, l’exposició de les obres seleccionades.

Hui també ha tingut lloc la presentació del programa de mentorazgo #MagnIFICa dirigit a alumnes de grau i màster en física de la Universitat de València, una activitat, que ha tingut una gran acollida per part de les alumnes, en la qual les estudiants coneixeran de prop com és el dia a dia de les investigadores de l’IFIC i servirà per a generar nous vincles entre dones expertes i nobels de la física.

Des de l’IFIC i Projecte Meitner s’anirà aportant informació més detallada de les activitats per al públic general i també es podran consultar en la pàgina web de Projecte Meitner i les seues xarxes socials.

L’IFIC celebra el primer lliurament de premis del concurs Express-Arte ConCiencia

L’IFIC va acollir el passat 23 de setembre la gala de lliurament de premis de la I edició del concurs Express-Arte ConCiencia, que va tenir lloc al Parc Científic de la Universitat de València. A més a més, la gala es va emetre en streaming per a tot el territori espanyol.

Aconseguir la fusió entre ciència, arts i humanitats, o la creació d’una tercera cultura que exercisca d’element integrador entre elles, és un dels motors que han impulsat a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) a llançar aquest concurs dirigit a alumnat de secundària i de cicles formatius amb el suport de la Fundació General CSIC. L’altre és donar a conèixer a investigadores pioneres silenciades per la història de la ciència amb un doble objectiu: aconseguir una societat més justa, en la qual el paper essencial de la dona en el desenvolupament científic siga reconegut, i ajudar a fomentar vocacions científiques en les futures generacions. Els equips concursants, integrats per alumnat i professorat, havien de realitzar un treball artístic en vídeo, imatge o text amb un format “exprés”. En la seua primera edició, el concurs s’ha centrat en les pioneres de la Física Nuclear, la Física de Partícules i l’Astrofísica.

De les quasi 80 obres presentades per centres educatius de tota la geografia espanyola, tres van ser les escollides pel jurat del concurs: una composició en pintura sobre Leone Woods, realitzada per Alicia Rodríguez Gumiel i Jorge Caballo González, de l’IES Isaac Peral en Torrejón de Ardoz (Madrid); un text compost per un relat, una poesia i una carta inspirats en Annie Jump Cannon, realitzat per Ana Chappel Pascual, Mara González Cantarero i Maria Pareja Olcina, de l’IES Violant de Casalduch en Benicàssim (Castelló); i un vídeo sobre l’astrònoma Vera Rubin, realitzat per Sofia Boullousa García, Irene García Pérez, Sabela Pérez Bouzas i Marta Rodríguez Quiroga, de l’IES Sánchez Cantón (Pontevedra). Aquestes últimes han viatjat expressament des de Pontevedra per a assistir a la gala en València. Amb motiu de la seua estada, han realitzat una visita guiada a les instal·lacions i laboratoris de l’IFIC.

Els tres equips guanyadors van ser premiats amb una targeta regal de El Corte Inglés i el llibre “A hombros de Gigantas”, de Laura Morrón Ruiz de Gordejuela.

“A les escoles se sol dir que els xics amb bones notes són excel·lents i que les xiques en la mateixa situació són treballadores. Jo puc assegurar que Alicia és molt treballadora, però també és brillant i així ho ha demostrat amb aquest premi “- Afirmava Jorge Caballo, professor d’Alicia Gumiel, sobre la seua alumna.

“Ha sigut un projecte molt enriquidor per a nosaltres i per als nostres companys de classe perquè ens hem pogut adonar que hi ha hagut dones lluitadores en el passat que van haver de treballar el doble, o simplement que la societat no les donava l’oportunitat de poder fer les coses que els homes sí podien. Com va dir Virginia Woolf, en la major part de la història, anònim era dona.” – Afirmaven Ana Chappel i Mara González durant la seua intervenció en la gala.

Segons Sofia Boullousa, Irene García i Sabela Pérez, “ens vam decantar per Vera Rubin, no només perquè estudiara astronomia, sinó també perquè va treballar en una cosa que ens interessa molt, com és la matèria oscura”. Per altra banda, Marta i Carmen, professores de les alumnes, asseguren: “el que més ens ha agradat del concurs és la seua multidisciplinarietat, i que l’alumnat haja pogut investigar sobre tantes dones abans desconegudes per a ells”.

En la gala es va mostrar en primícia el teaser de l’exposició digital que s’inaugurarà el proper mes de novembre a la pàgina web recordandoalise.es. A l’exposició, a més de les obres guanyadores, s’exposaran treballs de la Nostra Escola Comarcal (Picassent, València), IALE International School (l’Eliana, València), IES La Vall d’Alba (Castelló), IES Atenea (San Sebastián de los Reyes, Madrid), IES Binissalem (Illes Balears), IES Cervantes (Madrid) i IES Isabel la Católica (Boadilla del Monte, Madrid).

 

El jurat

Els membres del jurat de la I edició del concurs han sigut Mario Cuesta, guionista, realitzador i escriptor, Olga Mena, investigadora científica de l’IFIC, Carlos Ramón Almenar, director artístic, Elena Denia, astrofísica i divulgadora científica, Fani Grande, escriptora, guionista i experta en comunicació, i Ángela Molina, responsable de comunicació de l’IFIC com a secretària.

 

II Edició

La professora Berta Rubio, conductora de l’acte, va avançar en primícia en la gala que “l’IFIC ja està preparant la segona edició d’Express-Arte ConCiencia. Tot i que la convocatòria en què es va recolzar la primera edició ja no existeix, la Junta Directiva de l’Institut ha decidit donar suport a un projecte tan encoratjador per a les noves generacions”.

 

Projecte Meitner

Express-Arte ConCiencia forma part de les activitats de divulgació que han acompanyat l’estrena de l’obra de teatre “Projecte Meitner. Recordant a Lise Meitner “, amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia i la Tecnología (FECYT) – Ministerio de Ciencia e Innovación. Amb este projecte, l’IFIC ha recuperat i revaloritzat la contribució de les grans pioneres de la Física Nuclear i de Partícules a través de la figura de Lise Meitner. La història del seu gran descobriment, la fissió nuclear, ha recorregut els principals teatres valencians de la mà de la companyia teatral CRIT. En els propers mesos, la companyia continuarà donant difusió a aquesta obra que ha tingut tan bona acollida pel gran públic. Divendres passat, amb motiu de la Nit Mediterrània de les Investigadores, Projecte Meitner es va presentar en l’antic llit del riu Túria, enfront del Palau de la Música.

 

Entrevista a Olga Mena: “Es tracta de disfrutar amb allò que fas en la vida”

Hi ha persones que disfruten de la vida i de la seua professió. D’aquestes que ho fan amb els cinc sentits i que aconsegueixen impregnar a qui els envolten amb el seu esperit encoratjador. Aquest és el cas de la Dra. Olga Mena, que diu de si mateixa haver “tocat tots els flancs”.

Olga Mena és científica titular a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC). Els seus principals camps de recerca són la cosmologia i les astropartícules, focalitzant-se especialment en els neutrins. També són del seu interès els aspectes relacionats amb la matèria i energia oscures de l’Univers, la inflació i les relíquies còsmiques. Anteriorment, va ser investigadora Marie Curie i investigadora Ramón i Cajal. En l’actualitat és investigadora científica del CSIC. El seu currículum en matèria de divulgació no és menys extens, ha estat màxima responsable de divulgació de diversos projectes europeus sobre física de neutrins i participa activament en activitats de divulgació de ciència i gènere. Seguint el seu bon costum de tocar tots els flancs, té experiència en quasi tots els àmbits de la divulgació: mitjans digitals, ràdio, xerrades en instituts, organització d’esdeveniments, etc. Actualment, és una de les màximes responsables de divulgació en l’IFIC.

Pregunta: Olga, és vostè científica, divulgadora i, a més a més, té dos fills; com equilibra la balança?

Resposta: Bé, és difícil, però el tenir una persona que sempre m’ha donat suport, que és el meu marit i que també és físic, ha estat una peça fonamental i continua sent-ho. Es tracta més que res de disfrutar amb allò que fas en la vida, si el treball és una cosa que t’agrada i realment gaudeixes amb ell, no ho veus com una càrrega addicional. Igual que els fills, si realment volies tenir fills, no els has de veure com una càrrega addicional. Es tracta de disfrutar amb el que fas en la teua vida, intentar encaixar totes les peces el millor que pugues per poder gaudir tant de la vida personal com de la professional. Jo no crec que siga necessari renunciar a una ni a l’altra. Cal saber conciliar les dos, es tracta de trobar un equilibri.

P: Comenta l’important que és disfrutar del que fem i del que tenim. Vostè és científica, sempre va voler ser-ho?

R: Doncs sí, he de dir que sí. Bé, deixa que corregisca, des dels 15 o 16 anys. Jo, el que realment volia ser de xicoteta era ballarina. Però la meua mare és física, la ciència sempre m’ha cridat molt l’atenció. Alguns germans de la meua mare també són químics. Sempre he tingut aquest costat científic per part familiar, però també per curiositat. Recorde que vaig llegir la biografia de Marie Curie quan estava en 4t d’EGB. En 3er de BUP vaig tenir clar que no anava a dedicar-me professionalment al ballet. En COU volia fer una branca que es diu enginyeria sanitària, perquè sempre m’ha cridat l’atenció l’aigua. Però després vaig entendre que el que volia era conéixer el perquè de les coses, el que m’agrada és resoldre problemes. Resoldre enigmes matemàtics, endevinalles, mots encreuats, sudokus, trencaclosques, tot aquest tipus de coses sempre m’ha apassionat. La meua feina per a mi és molt fascinant perquè aquesta faceta la satisfà completament.

P: Creu vostè que va influir l’educació que va rebre en la presa de decisions sobre el seu futur professional?

R: Per al que eren els estàndards en aquella època, sí. Els meus pares eren professors i són persones extremadament liberals. Mai em tallaren les ales, em van donar suport en tot el que vaig fer i continuen donant-me suport. El meu pare és historiador i la meua mare és física, s’han dedicat sempre a l’educació. Eren de mentalitat molt oberta, estaven en diferents moviments culturals, anaven a manifestacions. La mare de ma mare, per exemple, era també molt liberal. Em deia que no aprenguera a fer moltes coses en casa perquè si no després hauria de fer més. Sempre van confiar molt en mi. Un consell molt bonic que em va dir el meu iaio matern és “estudia el que t’agrade i treballa del que pugues”, perquè estudiar alguna cosa que no t’agrada és un error. No insistien en res en particular, vaig tenir llibertat total per triar el que vaig voler fer. Després també vaig tenir una part d’educació molt tradicional. El meu pare prové d’un poble molt xicotet de Càceres, Arroyomolinos. Allà la meua iaia em portava a missa, m’ensenyava a cosir, a fer pasta, a embotellar tomàquet …

P: Fa poc va eixir una publicació a Nature sobre els desavantatges d’estudiar el doctorat baix la supervisió d’una dona. Vostè va fer la tesi amb una dona. A més, ha dirigit quatre tesis i actualment dirigeix ​​tres més, tres d’elles a dones. Què els diria als que van elaborar aquest estudi?

R: Jo vaig tenir una sort tremenda, va ser una cosa realment fascinant. No crec que la meua directora haja tractat de manera diferent als seus estudiants segons el seu gènere. No obstant això, sí que té un sisè sentit per saber el que necessita cada persona. A mi, per exemple, em va empènyer just on jo ho necessitava. Jo crec que hi ha directors i directores de tesi que tenen un sisè sentit i ho saben fer molt bé i hi ha altres que no. Ací del que es tracta és d’entendre la psicologia de la persona.

P: Vostè és una persona molt creativa, amb una gran motivació per a la divulgació. ¿Mai ha pensat en dedicar-li més temps?

R: M’encanta la divulgació, però més temps del què li dedique… Hauria de deixar de banda altres activitats a què m’he compromès i que també m’agraden, i em sabria greu. Per exemple, m’encanta treballar amb estudiants, és una cosa que m’apassiona. M’agrada també que aprenguen a divulgar i ensenyar, que aprenguen a explicar conceptes a persones que no estan en el seu camp. Però potser no siga encara el moment de la meua vida per dedicar-me més a això. En cert moment, ho faré.

P: En la línia de la pregunta anterior, quin estatus atorga a la divulgació en la seua carrera professional?¿Creu que li aporta algun benefici?

R: Jo crec que fins ara la divulgació era una mica com el que juga a les cartes en el seu temps lliure. D’un temps ací la cosa ha canviat moltíssim. I el veiem, amb aquesta pandèmia. La gent s’ha de conscienciar que la ciència és el motor d’aquest món, que invertir en ciència és fonamental, que necessitem mitjans. Si vivim més de quaranta anys és gràcies a la ciència. L’avanç científic i tecnològic que tenim és gràcies a la ciència. I això la gent ho ha d’entendre. També és important conèixer el que ens envolta per al futur de la humanitat. D’altra banda, divulgar de manera correcta costa molta feina. A vegades et costa molt més treball preparar una xerrada per explicar-li a xiquets de 10 anys com funciona una estrella que explicar-li a una audiència especialitzada l’últim article que has publicat. Aquest esforç ara comença a ser més patent.

P: A vostè li agrada divulgar sobre dones astrònomes, i de fet gran part de la seua activitat divulgadora està orientada a reivindicar el paper de les dones en ciència. Què creu que ha de canviar per assolir la igualtat?

R: Que la visió de la dona es modernitze en tots els sentits. Que la gent es convença que les dones som igual de bones que els homes. I sobretot, no amagar ni transgredir certes normes. Aquestes coses que ocorrien, d’una dona escrivint l’article i l’home que el publicava. Avui en dia hem de convèncer-nos que som igual de bons i que la dona pot ocupar el mateix tipus de llocs que l’home i tenir exactament les mateixes oportunitats. Cosa que encara no és certa. El canvi ha de venir de tots els sectors de la societat, del marit, els col·legis, ¡des pàrvuls! Cal lluitar contra els estereotips. La persona que hi havia abans a l’entrada del nostre institut es pensava que jo era una secretària perquè duc tacons. ¿Perquè duc tacons no puc ser científica? Em deia “Jo creia que tu eres d’administració”. Què es creia? ¿Que cada dona que passava era d’administració? Fins i tot nosaltres tenim estereotips, gran part de la societat els continua tenint. Una volta vaig llegir un article a la premsa, les dones sempre som les que tenim les hemorroides o les migranyes en els anuncis. Sembla que som el sexe dèbil quan en realitat la humanitat depèn de nosaltres. Queda molt per fer, no ens podem relaxar.